|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
❤️💜 Jane Austen va néixer el 16 de desembre de 1775 a Steventon, Anglaterra. Va morir amb 41 anys el juliol de 1817, a Winchester. Va publicar en vida 6 novel·les d’estil realista.
Sagitari molt entusiasta, potser la primera dona escriptora feminista de la història conscient de ser-ho. Fangirl del teatre de la comèdia i l’humor irònic. Fanàtica d’actors i escriptors, de l’època Georgiana.
Tenia una gran biblioteca en casa on el seu pare reverend donava classes i va llegir obres d’autors com Samuel Richardson i Henry Fielding.
Va començar a escriure sketchs d’històries d’adolescents que s’emborratxaven i es treien els xicots les unes a les altres, i les explicava a casa per fer riure la família i amistats, ben jove, des dels onze anys.
La seva cosina era escriptora de teatre i va ser la que la va inspirar a fer-se escriptora professional.
Catherine Morland al seu dormitori de la abadía de Northhanger, llegint Els misteris d’Udolf, la novel.la gótica més coneguda de l’època georgiana.
Culturalment, l’època georgiana es va caracteritzar pel ressorgiment de la novel·la i per la discussió sobre si era realment un gènere legítimament literari i de qualitat, ja que barrejaven temes rel.lacionats amb l’amor, romanç, i el «salseo» o safareig, en la societat de l’època amb normes socials molt marcades.
D’acord amb Ian Watt, a l’assaig The Rise of the Novel, el renaixement de la novel·la està intrínsecament enllaçat a la crescuda sobtada de la classe mitjana, que, a diferència de la noblesa, no havia estat educada amb els clàssics, no coneixia el llatí ni el grec i tampoc compartia l’interès pels temes de les literatures clàssiques.
Un altre factor important és que la impremta havia fet possible que l’adquisició de llibres fos accessible a les classes no adinerades.
El nombre de llibres publicats va créixer, cosa que permet un increment del nombre d’escriptors professionals. En altres paraules, un nou tipus de lectors va propiciar un nou tipus d’escriptura.
No obstant això, una de les crítiques que actualment es fa a Watt és l’exclusió de les escriptores de novel·les en la descripció dels segles XVIII i XIX. Actualment, es reconeix que més de la meitat dels autors de novel·les durant aquesta època eren dones que a través de l’escriptura aconseguien certa independència econòmica. És cert, però, que la qualitat de la majoria d’aquestes obres deixava molt a desitjar, ja que estava plena de tòpics i clixés en el llenguatge i els personatges, herència de la novel·la gòtica.
Quant a la postura d’Austen, ella defensa la novel·la com a gènere de qualitat, introduint discussions sobre la literarietat pràcticament en totes les seves obres, però alhora sent crítica amb l’estil d’aquestes novel·les de segona categoria o mofant-se fins i tot d’elles, a obres més paròdiques com L’abadia de Northhanger (una de les seves primeres obres encara que es va publicar de forma pòstuma).
No es va casar mai, era la petita de 7 germans, dos militars, per això surten tants militars a les seves històries, un d’ells la va mantenir junt amb la seva germana Cassandra gairebé fins a la seva sobtada mort als 41 anys.
Escut d’armes de la família de Jane Austen
En vida el seu pare va ajudar-la a dedicar-se a l’escriptura i va intentar que li publiquessin les seves obres, però no va ser fins uns anys després, al finalitzar una època vital dolenta amb molts canvis de vivenda i situació econòmica precària, de la que justament la seva germana Cassandra va eliminar tot testimoni, i ja un cop acomodades a Winchester, gràcies al seu germà que treballava a un banc i les seves amistats, que va poder publicar de forma anònima sempre, la primera obra, que va tenir una mica d’èxit venent uns 500 exemplars: Sentit i sensibilitat, el 1813.
Arran d’aquestes vendes va poder publicar les següents obres amb edicions d’unes 750 unitats, aconseguint més fans inclús a França on van sorgir edicions pirates.
L’objectiu inicial de les seves obres era fer riure sobre el dia a dia de les seves vides de la classe baixa, mitja i alta, anomenada «gendry»; i també fer un manual per la seva neboda de com aconseguir casar-se bé, trobant l’amor verdader, no per economia.
A les seves cartes Austen escriu: “he de cenyir-me al meu estil i seguir el meu propi camí, encara que mai torni a tenir èxit d’aquesta manera”. Clarament estava equivocada en allò de l’èxit, atesos els milions de lectors que té al món i les diferents adaptacions que s’han fet de les seves novel·les al cinema i la televisió. Però sí que va ser fidel al seu estil, el qual va anar perfeccionant amb el temps.
+ info: https://vivaleercopec.cl/descubre-mas/recomendados/la-mirada-de-jane-austen
Hi ha molts passatges en l’obra de Jane Austen dedicats als «talents», però si hi ha res que totes les seves obres tinguin en comú és que cap de les seves heroïnes està gaire interessada per ells. Per «talents» s’entenen les diferents habilitat que una dona que busca marit ha de cultivar per atraure la seva atenció.
| « | «Em resulta increïble», va dir Bingley, «com totes les joves tenen tanta paciència com per cultivar tots aquests talents.» (…) «Totes pinten, forren biombos i fan bossetes de malla. No hauré conegut una sola dona que no sàpiga fer tot això, i estic segur que mai m’han parlat d’una dona per primer cop sense referir-se a com n’era de talentosa.» (…) «Una dona ha de tenir un ampli coneixement de música, cant, dibuix, dansa i llengües modernes per merèixer aquesta paraula (talentosa); i, a part de tot això, hi ha d’haver alguna cosa en el seu aire i en la seva forma de caminar, en el to de la seva veu, en la seva forma de relacionar-se amb la gent i en la seva expressió; en cas que no sigui així, no mereixerà completament la paraula». | » |
| — Jane Austen, Orgull i prejudici | ||
A Emma (1815), Austen tracta el paper de la dona educadora i dels internats. És considerada una obra important per establir un context educatiu de la societat del moment, ja que l’autora tracta temes com l’absència de la mare i de com això afecta en l’educació del seu protagonista. Amb el seu habitual to sarcàstic, ridiculitza l’educació que es dona en els internats per a nenes, alhora que incorpora crítiques subliminals al sistema pedagògic vigent.
Les comèdies de costums d’Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecció formal. Els crítics moderns continuen descobrint noves perspectives en els incisius comentaris d’Austen sobre la situació de les senyoretes solteres angleses dels últims anys de la dècada del 1790 i els primers de la dècada del 1800, una conseqüència de les lleis i costums en matèria d’herència, que atribuïen al fill mascle de més edat la pràctica totalitat de l’herència familiar.
Tot i que la carrera d’Austen va coincidir amb el moviment romàntic, no va ser una romàntica intensa i apassionada, i es poden trobar elements neoclàssics en la seva obra. Les emocions passionals en les novel·les d’Austen habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia té més probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que fuig amb un amant capritxós.
Els valors artístics d’Austen tenen més punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron. Entre les influències sobre Austen, cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson, Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney.
Tot i que Austen no pren partit per l’emoció en el mateix grau que altres escriptors romàntics, també es mostra escèptica per l’actitud contrària -un càlcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novel·les d’Austen.
Jane Austen advoca en les seves novel·les per una educació liberal per a la dona, allunyada de tots aquests «talents», ja que considera que la falta de sensatesa comporta un gran risc per a la vida social, per a l’elecció d’un futur favorable i per a la convivència conjugal.
Adherint-se a una pràctica comuna entre les escriptores de l’època, Austen va publicar les seves obres de manera anònima; aquest fet va comportar que mai no s’integrés en els cercles literaris influents.
Actualment, hi ha unes 44 pel·lícules es fonamenten en les seves obres.
Novel·les de Jane Austen:
1. Sentit i sensibilitat, 1811.
2. Orgull i Prejudici, 1813.
3. Mansfield, 1814.
4. Emma, 1815. Obra que va agradar molt a les classes altes, ridiculitzant amb molta ironia totes les situacions, amb la que va gaudir l’èxit més gran en vida.
Publicades després de la seva mort:
5. L’Abadía de Northanger, 1818.
6. Persuasió, 1818.
6. Lady Susan, 1871.
7. Els Watson, 5 capítols escrits, rescatada i acabada per la seva neboda a mitjans del s.XIX.
8. Sanditon, 12 capítols escrits.
Jane Austen és una de les escriptores més influents i estimades de la literatura universal.
Les seves obres han venut al voltant de 30 milions d’exemplars arreu del món.
La popularitat de les seves obres no ha parat de créixer des del segle XIX.
Estat d’ànim Jane Austen
Les seves novel·les sovint es desenvolupen en petits pobles o cases rurals, creant una sensació d’intimitat i calma. Els escenaris, com el ball a una sala gran, els passeigs pel camp o les reunions familiars, tenen un encant especial que transporta el lector a un món més senzill i refinat, és com un tobogan de cotons directe a un toll de misèria humana.
Això crea un sentiment de confort i nostàlgia, encara que aquest món estigui carregat de normes socials complexes i que condueixen a la societat i als grups a l’autodestrucció per no acceptat nous membres. És un dels temes més comuns en la dinàmica de grups a qualsevol societat moderna.
Ironia subtil i humor intel·ligent, humor anglès.
L’humor irònic d’Austen ofereix una perspectiva crítica però divertida de les absurditats de la societat de la seva època. Aquesta ironia fa que el lector somrigui constantment mentre llegeix, connectant amb la seva visió enginyosa del món.
El to lleuger i humorístic equilibra els moments de tensió emocional o reflexió seriosa.
Personatges profundament humans
Les heroïnes d’Austen, com Elizabeth Bennet, Emma Woodhouse o Anne Elliot, són complexes, intel·ligents i imperfectes. Les seves lluites i triomfs emocionals connecten profundament amb els lectors.
A més, els personatges secundaris solen ser peculiars i memorables, com Mr. Collins o Lady Catherine de Bourgh, que aporten humor i color a les trames.
Els homes, com hem comentat abans, no són els princeps blaus que esperen les «lectores» romàntiques, sino un bocamolls, ineptes, insulsos; amb milers de drames humans comuns.
Tensions romàntiques delicades però alhora mundanes
Les històries d’amor d’Austen no són mai excessivament sentimentals ni dramàtiques. Els seus romanços es basen en el creixement mutu, l’entesa i la superació de malentesos, cosa que crea una sensació de satisfacció i esperança.
Les escenes romàntiques sovint són contingudes però molt poderoses, com les declaracions d’amor inesperades de Mr. Darcy (Pride and Prejudice) o del Capità Wentworth (Persuasion).
Un equilibri entre realitat i idealisme
Tot i que Austen critica les limitacions socials imposades a les dones i la hipocresia de la societat, mai perd el sentit de l’esperança. Els finals feliços per a les seves heroïnes, basats en la intel·ligència, la bondat i la persistència, donen al lector una sensació de justícia emocional.
El ritme pausat i el llenguatge refinat
El ritme de les novel·les d’Austen és tranquil però absorbent, deixant espai perquè el lector s’endinsi en els diàlegs enginyosos i les descripcions detallades.
El seu llenguatge, elegant i precís, contribueix a crear una experiència lectora gairebé meditativa.
L’estat d’ànim: entre confort i reflexió sobre una societat que només pot acabar en autodestrucció.
Llegir Jane Austen sovint produeix una combinació d’emocions: confort pel món acuradament construït que et convida a relaxar-te, però també reflexió sobre temes universals com l’amor, l’orgull, el prejudici, la moral i les eleccions personals. Aquesta barreja d’entreteniment i profunditat és part de la màgia de Jane Austen.
Per això, les seves obres no només són lectures agradables, sinó que també ressonen emocionalment amb els lectors, creant un estat d’ànim especial que molts descriuen com encantador i inspirador.
Crítica feminista de Jane Austen
D’acord amb l’exposat per Margaret Oliphant (1822-1897), una novel·lista i crítica literària anglesa, a la seva obra Miss Austen and Miss Mitford, els personatges de l’autora no són refinats i solen aparèixer en el mateix context. La pobresa a la novel·la d’Austen, afirma, és el resultat d’un problema de patrimoni econòmic o la conseqüència d’una mort prematura del patriarca familiar. Segons Oliphant, les seves obres s’enfronten amb el límit imposat pel coneixement i la natura. Els personatges creixen, maduren, adquireixen poder i noblesa al llarg de la història.
L’estil és suau i ressalta l’aspecte ridícul de l’argument. Austen es compadeix dels personatges que pateixen, però no sembla sentir pena per la seva situació en cap moment. La mentalitat que imprimeix a les seves obres és merament femenina, associada a una dona que disposa de prou temps per explorar el món que l’envolta, assistir a balls i conferències.
Els seus escrits exposen sovint les peculiaritats, la ingenuïtat i l’absurditat de la ment humana. També inclouen mostres de tolerància, paciència i caritat (si bé no provinent del principi cristià). L’escriptora, a més, presenta trets d’incredulitat, i ensenya als seus lectors els errors comesos per l’home, distanciant-los amb un to humorístic cert, del que comunament s’associa amb la idea del que està bé i del que està malament.
Des del punt de vista d’un feminisme més modern, trobem una evolució: si el 1975 Marilyn Butler sostenia que les novel·les d’Austen perpetuaven aquestes mateixes construccions socials que subjugaven la dona al matrimoni i l’esfera domèstica, la refutació que Sandra Gilbert i Susan Gubar fan aquesta afirmació des de la seva obra La boja de l’àtic assegura que, per contra, els personatges que conformen l’argument principal de les novel·les contradiuen aquestes convencions defensant una educació racional per a la dona i que, per tant, encara que no es pot emprar el qualificatiu de feminista (com ho entenem actualment) per a l’obra de Jane Austen, sí que se’n poden trobar certs elements distintius d’inconformisme.
Ja a la dècada de 1990, la crítica índia Meenakshi Mukherjee suggereix un contrast entre les obres de Jane Austen i Mary Wollstonecraft, ja que igual que a l’obra de Mary hi ha reivindicació dels drets de la dona, les heroïnes de les obres de Jane Austen advoquen per ser tractades com a «criatures racionals».
El dilema sobre l’educació de la dona va ser crucial al segle XVIII, i segons assegura Mukherjee, “cadascuna de les sis novel·les presenta una profunda contradicció entre el domini de la raó dominant a la societat de l’Anglaterra del segle XVIII i els valors als quals, hipòcritament, s’esperava que la dona s’adherís.”
D’altra banda, la idea d’Austen com a conservadora pot tenir a veure amb la imatge que la seva família en va mostrar després de la seva mort, a través de la selecció de cartes i de les memòries d’Austen-Leigh.
L’ús intel·ligent de la comèdia és el que permet que l’obra d’Austen no sembli inconformista.
D’altra banda, diu Mukherjee, no es pot perdre de vista l’època i els fets recents que podrien haver afectat la seva escriptura. Una generació separa Jane Austen de Mary Wollstonecraft, i alhora que Austen va començar a escriure les seves novel·les, les idees de Wollstonecraft s’expandien ràpidament, expansió que probablement es devia en part a l’escàndol provocat per les Memòries de Godwin. No obstant això, aquest escàndol va frenar en certa manera el progrés del feminisme, provocant una reculada als valors conservadors. És en aquest ambient en què Austen escriu, creant un equilibri en les seves obres entre allò que és reivindicatiu i allò simplement entretingut i acceptable, endolcit a través de l’humor. Actualment, la investigació sobre Jane Austen també inclou una perspectiva al voltant de les relacions de parella, les quals concloïen o no en matrimoni.
Jane Austen la primera escriptora feminista
Ella i la seva germana uns anys més gran no es van casar mai. Era la filla petita de set germans, sis homes. Com a filla petita era la protegida per tota la família. Potser gaudia d’una situació privilegiada per poder dedicar-se a més coses a part de casar-se i tenir fills. Des d’aquesta situació i el seu context generacional en el que ja es parlava obertament dels drets de les dones i també sorgien les primeres pensadores alternatives en una època de bonança econòmica general.
Contemporània d’Austen va ser Mary Wollstonecraft, autora de A Vindication of the Rights of Woman (1792), considerada una de les primeres obres feministes. Wollstonecraft defensava obertament la igualtat educativa i social entre homes i dones.
El seu retrat de dones fortes, la intrahistoria dels personatges, i autèntiques, que es neguen a acceptar les expectatives imposades, la situa com una autora que va obrir camí per a futures generacions d’escriptores feministes i els temes quotidians com un revulsiu important a la vida, moltes vegades menyspreats en el món de la literatura.
La seva obra conté elements d’un pensament progressista sobre el paper de les dones que va anticipar molts ideals feministes moderns. Això la converteix en una figura clau en el camí cap a la igualtat de gènere en la literatura i la societat.
Elements feministes en l’obra de Jane Austen
Protagonistes intel·ligents i independents
Les seves heroïnes, com Elizabeth Bennet (Orgull i prejudici) o Emma Woodhouse (Emma), són dones fortes, intel·ligents i sovint més perspicaces que els homes que les envolten. Tot i viure en una societat patriarcal, aquestes protagonistes prenen les seves pròpies decisions i no tenen por de defensar el que pensen.
Els homes que apareixen no son en cap cas princeps blaus de novel.la romàntica ideal, sino que son personatges rodons, que evolucionen, canvien, trastocats per experiències personals de tota mena, que mostren la realitat de la vida del seu moment.
Crítica del matrimoni com a institució econòmica
Austen sovint critica la pressió social perquè les dones es casin, no per amor, sinó per seguretat econòmica. En Pride and Prejudice, per exemple, Elizabeth rebutja un matrimoni amb Mr. Collins, tot i que li asseguraria estabilitat, perquè no el respecta ni l’estima.
Aquesta reflexió sobre la llibertat de triar el matrimoni ideal és notablement avançada per a la seva època.
Retrat de les limitacions de les dones de l’època.
Austen destaca com les dones, especialment les que no tenen fortuna, estan atrapades en una societat que no els permet independitzar-se econòmicament ni tenir professions. Això és especialment evident en personatges com Fanny Price (Mansfield Park) o Anne Elliot (Persuasion).
Ironia i crítica social
Austen utilitza la sàtira per mostrar les desigualtats de gènere i les normes absurdes que regien la vida de les dones. La seva escriptura subtil i enginyosa suggereix que les dones són igualment capaços d’intel·ligència, sensibilitat i moralitat que els homes.
Actualment totes les seves obres i advertencies solen ser comunes i podem veure-les reflexades en el nostre dia a dia, encara que passin els anys i els segles, ja que parla de la psicologia social, els grups, masses i societats, les dinàmiques socials, les jerarquies, les necessitats, la societat del benestar, la falcetat impossada de la familia nuclear de les religions, etc.
Jane Austen i la seva mare Cassandra Leigh Austen
La seva mare es deia Cassandra Leigh Austen (1739-1827) i va ser una figura important en la vida de Jane i la seva família.
Venia d’una família acomodada de clergues i acadèmics. El seu pare, Thomas Leigh, era rector i estava connectat amb l’aristocràcia a través de la seva família extensa.
Es va casar amb George Austen, el pare de Jane, l’any 1764. La parella va tenir un matrimoni llarg i amorós, i van tenir vuit fills en total, amb Jane sent la setena.
Relació amb Jane: tot i que no hi ha gaires detalls personals sobre la relació entre Jane Austen i la seva mare, sabem que la Cassandra mare era coneguda pel seu sentit de l’humor i la seva vivacitat, trets que probablement van influir en Jane.
També és important mencionar que, tot i que Cassandra era una dona culta, els seus esforços i talents es van centrar en la família, com era habitual per a les dones de la seva època. Això podria haver estat un model però també una limitació que Jane va observar en les dones al seu voltant.
Vida familiar de Jane Austen
La família Austen era coneguda per tenir un ambient casolà ric en lectures i intercanvis intel·lectuals. Això va proporcionar a Jane una base sòlida per al seu desenvolupament com a escriptora. Després de la mort del pare, el 1805, Cassandra Leigh es va traslladar amb les seves filles a Southampton i, posteriorment, a Chawton Cottage, on Jane va escriure i revisar algunes de les seves novel·les més famoses.
Jane Austen va viure entre el 1775 i el 1817, una època de grans canvis socials, culturals i literaris. Va ser contemporània d’alguns dels escriptors més destacats del període romàntic anglès i també d’altres figures literàries que escrivien en estils diversos. Aquests són alguns dels seus contemporanis més importants i que ella de ben segur coneixia, ja que a casa seva era un dels temes preferits.
Escriptors del Romanticisme contemporanis a Jane Austen
William Wordsworth (1770-1850)
Poeta romàntic anglès. Va escriure poemes com Lines Composed a Few Miles above Tintern Abbey i The Prelude, centrats en la natura, l’emoció i la reflexió personal.
Samuel Taylor Coleridge (1772-1834)
Un altre gran poeta romàntic, conegut per obres com The Rime of the Ancient Mariner i Kubla Khan.
Lord Byron (1788-1824)
Poeta famós per la seva personalitat carismàtica i rebel. Obres com Don Juan i Childe Harold’s Pilgrimage van ser molt populars.
Percy Bysshe Shelley (1792-1822)
Un dels poetes romàntics més influents, conegut per obres com Ozymandias i Prometheus Unbound.
John Keats (1795-1821)
Poeta romàntic que va escriure poemes lírics preciosos com Ode to a Nightingale i To Autumn.
Escriptors de narrativa i novel·la
Mary Shelley (1797-1851)
Autora de Frankenstein (1818), un dels primers exemples de ciència-ficció. Tot i que va néixer quan Austen ja era adulta, les seves obres pertanyen al mateix context cultural.
Maria Edgeworth (1768-1849)
Novel·lista irlandesa que va escriure sobre temes socials i econòmics, com ara Castle Rackrent (1800), una influència per a Austen.
Fanny Burney (1752-1840)
Novel·lista britànica que va inspirar Jane Austen. Les seves obres, com Evelina (1778) i Cecilia (1782), combinen humor, observació social i protagonistes femenines, una fórmula que Austen va fer seva.
Walter Scott (1771-1832)
Autor escocès famós per les seves novel·les històriques com Waverley (1814) i Ivanhoe (1820). Tot i escriure en un estil molt diferent, Scott admirava profundament les obres d’Austen.
Pensadors i altres autors època contemporanis a Jane Austen
Mary Wollstonecraft pintura de John Opie, 1797.
Mary Wollstonecraft (1759-1797)
Filosofa i escriptora, autora de A Vindication of the Rights of Woman (1792). Va ser una de les primeres a defensar obertament els drets a l’educació de les dones, i les seves idees poden ressonar amb algunes temàtiques d’Austen.
Ann Radcliffe (1764-1823)
Una de les principals autores de novel·les gòtiques. La seva obra The Mysteries of Udolpho (1794) és parodiada per Austen a Northanger Abbey.
William Blake (1757-1827)
Poeta, pintor i visionari que va escriure obres plenes de simbolisme com Songs of Innocence and Experience.
Tot i que Jane Austen no es va associar directament amb aquests escriptors, era conscient de les tendències literàries del seu temps. Les seves obres no pertanyen al Romanticisme pur com les dels poetes romàntics, però ofereixen una visió íntima i crítica de la societat, amb un estil més proper a la novel·la realista i la comèdia social.
Aquest contrast fa que Jane Austen sigui única dins del seu context literari: va destacar pel seu enfocament pràctic, racional i satíric, mentre els seus contemporanis sovint exploraven emocions intenses, natura i heroisme.
El secret de la màgia que enganxa de Jane Austen, adicció Jane Austen.
En resum, Jane Austen va portar a la novel·la les històries mundanes de les dones en el seu dia a dia quotidià, amb els defectes humans de cada un dels personatges, descrits com si fossin persones reals del seu món; més que històries inventades, semblen articles periodístics, que relaten i donen fe de la gent que l’envolta. Igualment, ella va reescriure inclús en vida, en la seva curta vida, alguns dels seus llibres. Després de la seva mort la seva germana fa fer desaparèixer molta part de la seva obra, sobretot la de la seva pitjor època, quan no tenien diners, i anaven voltant entre poble i poble, i familiars, després de morir el seu pare, fins que les va salvar el seu germà.
Curiosament, totes les seves novel·les acaben quan la noia acaba trobant l’amor ideal en un home humà, però confiable i no explica en cap moment els problemes del dia a dia després de la boda. No sabrem mai si les obres van acabar així per poder vendre més quantitat de llibres o perquè la seva germana o editors li van retallar la creativitat, i aquesta és la clau del gran misteri que amaga Jane Austen a les seves obres i el suc que intenten extreure’n les lectores més fidels, cada cop que rellegeixen les mateixes pàgines.
Per què crea adicció Jane Austen?
Jane Austen crea una sensació de «addicció» literària perquè les seves novel·les ofereixen una experiència lectora única, combinant intel·ligència, humor, romanticisme i una comprensió profunda de la naturalesa humana. Aquest «enganxament» no és casual, sinó que és el resultat de diverses característiques específiques del seu estil i el món que construeix.
Personatges amb qui connectem
Heroïnes reals i imperfectes
Els personatges com Elizabeth Bennet (Pride and Prejudice), Emma Woodhouse (Emma) o Anne Elliot (Persuasion) tenen virtuts i defectes, fan errors, però creixen emocionalment. Això fa que siguin identificables per als lectors i que vulguem saber què els passa.
Transformacions emocionals
Veure com els personatges evolucionen, com Mr. Darcy aprèn a reconèixer els seus prejudicis o com Emma accepta les seves limitacions, ens manté enganxats perquè aquestes històries reflecteixen els processos humans reals.
Una combinació de romanticisme i realisme
Històries d’amor captivadores però versemblants
A diferència de molts relats romàntics, les històries d’Austen no són excessivament sentimentals ni improbables. Les seves relacions es basen en l’entesa mútua i el respecte, amb malentesos i tensions que ressonen amb les experiències reals dels lectors.
Finals feliços però satisfactòriament guanyats
Els moments culminants de les novel·les són emocionants, ja sigui una declaració inesperada d’amor o un gest subtil però ple de significat, com la carta de Wentworth a Anne (Persuasion).
L’humor subtil i l’ironia
Una mirada crítica però afectuosa
L’humor d’Austen, sovint ple d’ironia, ens fa somriure fins i tot mentre critica les convencions socials de la seva època. Els personatges còmics com Mr. Collins (Pride and Prejudice) o Mrs. Jennings (Sense and Sensibility) són memorables per les seves extravagàncies.
Una veu narradora única
Austen convida el lector a veure el món a través dels seus ulls irònics, creant una complicitat que resulta addictiva.
Reflexions sobre les relacions humanes
Connexions emocionals profundes
Austen no només parla d’amor romàntic, sinó també d’amistat, família i comunitat. Les relacions entre germanes, com Elizabeth i Jane Bennet, o les amistats equivocades, com la d’Emma i Harriet, reflecteixen dinàmiques humanes universals.
Perspicàcia sobre les emocions
Les seves novel·les mostren com els personatges interpreten (i sovint malinterpreten) els sentiments propis i dels altres, una cosa que encara ens ressona avui.
La construcció d’un univers reconfortant
Un món ordenat però ric en conflictes emocionals
Els escenaris rurals, les cases familiars i els balls creen una sensació de confort. És un món conegut on els lectors se senten segurs, però també està ple de tensions emocionals i socials que mantenen l’interès.
Rituals i expectatives
Els balls, els passejos pel camp, les converses a les sales d’estar… aquestes activitats habituals creen una familiaritat que, paradoxalment, mai resulta avorrida.
Diàlegs intel·ligents i enginyosos
Les converses dels seus personatges són brillants, plenes d’enginy i subtilesa. Els diàlegs entre Elizabeth i Darcy, per exemple, tenen capes de significat que es poden rellegir i apreciar més profundament amb cada lectura.
L’efecte de confort emocional
Un refugi emocional
Per a molts lectors, les novel·les d’Austen ofereixen una escapada a un món menys caòtic que el real, però no exempt de complexitat emocional.
Catarsi emocional
Els viatges dels seus personatges i els seus triomfs finals donen al lector una sensació de tancament i satisfacció, alliberant tensions emocionals de manera similar a com ho fa una bona obra d’art o pel·lícula.
Les seves històries milloren amb cada lectura
Les novel·les d’Austen no són només agradables la primera vegada. Els detalls subtils, les referències culturals i les complexitats dels personatges fan que cada relectura aporti una nova comprensió i plaer.
En definitiva, l’»addicció» a Jane Austen ve de la seva capacitat per combinar realisme psicològic, humor, emoció i reflexió social en històries perfectament estructurades. Aquesta barreja atemporal fa que els lectors vulguin tornar una vegada i una altra a les seves pàgines per reviure aquest estat d’ànim especial.
La relació entre Jane Austen i la psicologia és fascinant, ja que les seves novel·les són un exemple primerenc i brillant de l’exploració de la ment humana, les emocions i les relacions interpersonals. Tot i que Austen no era psicòloga (la disciplina com a tal no existia en la seva època), el seu treball reflecteix una profunda comprensió del comportament humà i les dinàmiques socials. Això ha fet que molts psicòlegs, crítics literaris i lectors contemporanis apreciïn les seves obres des d’una perspectiva psicològica.
L’exploració de la ment i les emocions
Personatges tridimensionals
Austen crea personatges increïblement complexos, amb virtuts, defectes i motius interns. Aquesta profunditat fa que els lectors puguin entendre els seus processos emocionals, com l’evolució de Elizabeth Bennet en superar els seus prejudicis o la lluita interna d’Anne Elliot (Persuasion) entre la pressió externa i el desig personal.
Introspecció emocional
Les heroïnes d’Austen solen reflexionar sobre els seus sentiments i accions, mostrant com arriben a comprendre’s millor a elles mateixes i als altres. Això és un procés psicològic clau que avui reconeixem com a autoconsciència.
Teoria de la personalitat
Alguns estudis han utilitzat conceptes moderns de la psicologia per analitzar els personatges d’Austen.
Els cinc grans trets de la personalitat (Big Five)
Elizabeth Bennet destaca per la seva alta puntuació en obertura i extroversió, però també mostra cert grau de neuroticisme inicial en el seu orgull i prejudici cap a Mr. Darcy.
Mr. Darcy, al contrari, és més reservat i conscient, però evoluciona a través de l’autoreflexió, indicant un creixement personal.
Arquetips psicològics: Les seves heroïnes es poden veure com exemples de diferents tipus de personalitats femenines, amb defectes que superen en el transcurs de la narrativa, com la immaduresa d’Emma Woodhouse o la inseguretat inicial d’Anne Elliot.
Psicologia social i normes de gènere
Austen examina com la societat i les normes influeixen en el comportament i les emocions:
Pressió social i el matrimoni
La seva obra sovint explora com les dones de l’època tenien opcions limitades per obtenir independència i estatus. Aquesta pressió psicològica es veu reflectida en personatges com Charlotte Lucas (Pride and Prejudice), que accepta un matrimoni amb Mr. Collins per seguretat econòmica, tot i saber que no hi ha amor.
Dinàmiques interpersonals
Les seves novel·les disseccionen amb precisió les relacions humanes: les tensions entre classes socials, les rivalitats familiars, l’amistat i l’amor. Això demostra una comprensió gairebé intuitiva de com les interaccions afecten la psicologia individual.
Desenvolupament personal i moral
Crecença en el creixement personal:
Jane Austen mostra com els personatges poden evolucionar a través de l’autoreflexió, l’error i el perdó. Aquest viatge de creixement és central en les seves obres i connecta amb conceptes psicològics moderns, com el self-improvement i la intel·ligència emocional.
Moralitat i decisió:
A través dels seus personatges, Austen analitza dilemes ètics i les conseqüències de les decisions personals. Per exemple, Marianne Dashwood (Sense and Sensibility) aprèn que l’excés d’emoció pot ser destructiu, mentre que Elinor exemplifica l’equilibri entre raó i sentiment.
L’impacte psicològic en els lectors
Les novel·les d’Austen han estat objecte d’estudi en teràpies com la biblioteràpia, perquè ofereixen:
Confort emocional
Les històries de superació personal i els finals optimistes proporcionen una sensació de tranquil·litat i esperança.
Modelatge de relacions saludables
Les seves parelles romàntiques es basen en la comprensió i el respecte mutu, un exemple positiu per als lectors.
Reflexió sobre la pròpia vida
Els lectors sovint es veuen reflectits en els defectes o triomfs dels personatges, cosa que pot estimular un procés d’autoconeixement.
Exemples moderns: Jane Austen i la psicologia
Molts psicòlegs han explorat les seves obres:
Psicoanàlisi
Alguns estudiosos han aplicat teories freudianes per analitzar la relació entre personatges i les seves dinàmiques familiars.
Intel·ligència emocional
Les seves heroïnes sovint han de desenvolupar habilitats emocionals per entendre’s millor a elles mateixes i als altres.
Estudi de personalitats
Jane Austen és un tema recurrent en estudis que analitzen la complexitat de la narrativa i els trets psicològics dels seus personatges.
El costat obscur de Jane Austen
Les novel·les d’ane Austen es llegeixen arreu del món i les adaptacions de les seves obres han adornat tant les pantalles de cinema com de televisió. Tot i que de vegades se’ls critica per estar separat del món real i no proporcionar res més que històries alegres basades en la trama, la realitat és molt diferent. Jane era conscient dels mals de la societat, dels problemes als quals s’enfrontaven les dones solteres o casades.
Sota les històries entretingudes hi ha aspectes molt més foscos de la vida de la regència i de Geòrgia.
Quedar-se solteres va provocar greus problemes per a les dones joves; hi havia molt poques alternatives obertes, mentre que el propi matrimoni comportava altres riscos.
Les amenaces de pobresa o de convertir-se en víctima d’un delicte també eren un problema. De fet, la tia de la Jane va passar mesos a la presó i es va enfrontar a l’amenaça de transport per robatori. Altres problemes als quals s’enfrontava la societat incloïen els plantejats per l’addicció a l’opi, els estàndards mèdics pobres i la manca de propietats que deixaven homes i dones joves lluitant per sobreviure. Molts van buscar solucions a l’Índia, donant lloc a la creació de «flotes de pesca» amb noies enviades a casar-se amb desconeguts totals. Mentrestant, els problemes de l’esclavitud van comportar més problemes i el desordre social era generalitzat.
Jane Austen va crear històries clàssiques que han suportat la prova del temps, reflectint la societat en tots els seus aspectes, defectes, valors tant bons com dolents. Aquesta és la Jane Austen com no l’havies vist mai abans.
En resum, Jane Austen era una observadora perspicaç de la naturalesa humana, i les seves novel·les són un camp ric per a l’anàlisi psicològica. La seva capacitat per capturar els matisos de la ment i les emocions la converteix en una precursora dels estudis sobre el comportament i les relacions interpersonals.
En definitiva Jane Austen explica la realitat que encara avui en dia viuen moltes dones arreu del món, la pressió estètica per complir amb un model de dona que s’ha de limitar al treball domèstic, a la criança i a tenir fills com conills, sense poder-se realitzar creativament, estudiar i treballar com a persona independent.
Actualment segons UNICEF, més de 12 milions de nenes menors de 18 anys es casen cada any, nenes i dones són obligades a casar-se contra la seva voluntat, la qual cosa les converteix en una forma de propietat. Aquest tipus de matrimoni les exposa a abusos constants i sovint impedeix el seu accés a l’educació i al treball remunerat.
Educació i sensibilització: promoure el feminisme, l’educació en igualtat de gènere i conscienciar sobre els drets de les dones, la igualtat laboral, a estudiar i desenvoluparse com a persones conscients.
Lluita contra el tràfic i explotació de dones enfortint les lleis que facin garantir el compliment de la igualtat vers la dona a tot el món.
I tú què n’opines? per què enganxa tant llegir l’obra d’aquesta escriptora tan universal?
videos que parlen sobre Jane Austen:
https://www.youtube.com/watch?v=Zh8tdL4SjAY
https://www.youtube.com/watch?v=Zh8tdL4SjAY
Publicaciones relacionadas:
Jugar Agent Jane Blonde Gratis
Como Jugar En Un Casino Por Primera Vez
Primera Prueba Del Programa Ruleta De La Suerte
slow marketing, eco feminista, sociedad dao
8 M ilustraciones CARNET ECO FEMINISTA PARA PERSONAS Y ENTIDADES
Trump gana utilizando estrategia liderazgo feminista
Funciona gracias a YARPP.